Feeds:
Entrades
Comentaris

PODCAST

Un podcast és un arxiu d’àudio o vídeo que algú crea i penja a Internet. La seva distribució per la xarxa es pot fer mitjançant el podcasting, la    sindicació de continguts RSS, que després de subscriure’s a un canal, automatitza el procés de descàrrega per part de l’usuari que ho desitja, a mesura que es van penjant nous podcasts.

La novetat que ofereix aquest sistema és que es realitza la descàrrega dels arxius i aquests poden seu visualitzats o escoltats quan i on es vulgui, des del mateix ordinador o des d’un reproductor portàtil .

Podcasting s’utilitza tant per so com per vídeo, encara que quan es parla de vídeos s’utilitza també videopods.

Aquest sistema de creació de continguts d’àudio i vídeo, igual que els blocs, permet que les persones no professionals puguin expressar-se, participar del món de la comunicació i compartir informació amb les mateixes possibilitats que els professionals, i a més, amb la possibilitat de tractar temes molt més específics.

CARACTERÍSTIQUES DEL FORMAT VÍDEO

Per realitzar un podcast és necessari un software específic. N’existeixen molts, però el més habitual i que permet la descàrrega gratuïta és Audacity. Altres poden ser EasyPodcast, PodProducer, RecorderPro, FeedForAll, etc.

Per visualitzar formats vídeo en el nostre ordinador necessitem uns programes extres, anomenats Plug-in que permeten al navegador realitzar funcions específiques com veure gràfics en formats especials o reproduir arxius multimèdia.

La majoria de vídeos a Internet com els de les plataformes YouTube, Vimeo, DailyMotion, Google Video o Yahoo! Video utilitzen FLV (Flash Video). Aquest és un format i extensió d’arxiu que utilitza el reproductor o Plug-in anomenat Flash Player.

Un altre format que existeix és el DivX, que necessita instal·lar un reproductor ActiveX.

El QuickTime és el reproductor de vídeo d’Apple i Windows Media  per Windows.

L’Streaming és una sistema de distribució d’àudio o vídeo per Internet en forma de corrent contínua sense interrupció, de manera que l’arxiu d’àudio o vídeo realitza una precàrrega inicial i després va carregant l’arxiu progressivament a mesura que el visualitzem. Quan el nostre ordinador connecta amb el servidor aquest li comença a enviar el fitxer. En el nostre ordinador es construeix un buffer (memòria d’emmagatzematge temporal d’informació) on es va desant la informació. Una vegada s’ha omplert el buffer podem començar a veure l’arxiu mentre es continua descarregant.

Els programes que utilitzen Streaming són per exemple Real Player o Windows Media Player.

Algunes de les aplicacions més utilitzades avui en dia que fan servir la tecnologia Streamig són Spotify per àudio i YouTube per a vídeo.

Sense aquesta tecnologia de l’Straming  és necessari descarregar primer l’arxiu en l’ordinador i després executar-lo per veure o sentir el seu contingut.

Els documents d’àudio o vídeo es diferencies per el seu format.

Per als d’àudio podem trobar:

  • .wav, que ofereix bona qualitat però ocupa força espai en el disc. Es reprodueix amb Windows Media Player.
  • .mid, que funciona amb qualsevol reproductor.
  • .mp3, un format de compressió d’àudio basat amb tècniques de compressió que eliminen els sons que no pot captar l’ésser humà i per tant redueix el pes de l’arxiu.
  • .ogg, més avançat i de major qualitat i compressió que mp3.

Per als documents de vídeo trobem entre altres:

  • .mpg, el format més habitual per als arxius d’Internet que no necessita cap aplicació que no tingui un sistema operatiu habitual per ser visualitzat
  • .avi, per visualitzar pel·lícules i vídeos, utilitza Windows Media Player.
  • .mov, que només es veu amb el reproductor QuickTime o bé amb Moopeg.
  • .wmv, que es compatible amb la majoria de reproductors.

Com a podcasts en català trobem exemples didàctics de lingüística com Paraules en podcast, BSO clàssica que recupera simfonies d’àudio de pel·lícules clàssiques, Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio o Rac1, que permeten seguir la seva programació emesa.

En el món de les biblioteques BCT (Bilioteca del Campus Terrassa) ofereix la opció podcast per donar informació sobre el seu servei, Atina Chile que promou la cració d’una biblioteca per a persones cegues mitjançant podcast de llibres, contes i articles de publicacions periòdiques.

Personalment, fins ara, la meva experiència en aquest camp ha estat com a consumidor pel fet de veure alguns vídeos a YouTube i escoltar música per Spotify. No he fet mai ús d’aquestes tecnologies per a creació de continguts sonors o visuals, però crec que pot ser interessant provar-ho i potser a partir d’aquí m’hi aficioni.  Provaré d’obrir un compte a YouTube per intentar-ho.

Social media

Social media és una combinació del món dels continguts amb les xarxes socials.

Els avenços en la tecnologia afecten les relacions socials entre les persones i la manera d’interaccionar els uns amb els altres. Per adaptar-se a aquestes canvis el sistema educatiu també ha de modificar les seves bases i evolucionar cap a un model adaptat a la societat 2.0. Fins ara vivíem en una societat de la comunicació on el nostre paper es basava en rebre informació, però ara hem passat a una societat de la conversació, on qualsevol persona, mitjançant les eines de la social media pot prendre part de qualsevol dels serveis de la xarxa, donant la seva opinió i compartint la informació.

De la mateixa manera, les universitats han d’avançar cap a un model més obert, utilitzant plataformes virtuals de manera generalitzada. És un bon senyal l’ús que en fan alguns professors d’aquestes eines, però és necessari que aquest sistema es generalitzi a tots els nivells de la universitat per agilitzar els tràmits i la comunicació.

El model semipresencial de la Universitat de Vic permet realitzar totes les activitats que són necessàries, però hi ha una manca de contacte entre els alumnes i entre alumnes i professors. La majoria d’assignatures disposen d’un fòrum on es poden fer consultes i resoldre dubtes (gairebé sempre entre alumnes), però el sistema no és ràpid ni immediat. El correu és l’altra opció per a comunicar-se, però també resulta escàs.

L’ús de xarxes socials a les universitats, ja implementat als Estats Units, pot oferir un ventall de possibilitats molt més ampli del que hi ha actualment. Algunes universitats com la de Sevilla creen iniciatives com la de posar en marxa la seva pròpia xarxa social, la UIMP 2.0. Potser aquesta és una bona opció.

Interessant video que fa reflexionar sobre la rapidesa en que funciona aquesta societat.

Les xarxes socials són un fenomen que amb els últims anys ha augmentat de forma impressionant. S’ha generalitzat en gairebé tots els sectors de la societat, i, si bé és més habitual entre els adolescents i els joves, cada vegada augmenta més l’edat dels que s’aventuren a endinsar-se en aquests paratges.

Qualsevol excusa és bona per a crear un perfil en una xarxa social i compartir informació, experiències i fotografies amb els altres, però el que és més atractiu per als usuaris és la possibilitat de contactar amb antics coneguts. Personalment crec que si ja no s’hi manté el contacte deu ser per algun motiu, però aquest factor atrau molta gent cap aquests mitjans.

Les xarxes socials s’estenen per tot arreu, però segons el tipus d’usuari o la zona geogràfica l’usuari opta per una o altra xarxa per tal de trobar-hi les persones amb les quals s’hi té afinitat. Els adolescents catalans estan abocats massivament a Facebook, però per exemple, els d’Andalusia i gran part d’Espanya utilitzen majoritàriament el Tuenti, perquè és on hi tenen perfil tots els amics i els amics d’aquests. Les dues són xarxes horitzontals perquè tracten diversitat de temes, però també dins les xarxes verticals hi ha un tipus d’usuari, que si bé no es defineix geogràficament o socialment, si ho fa per tenir interès per un tema determinat.

Aprofitant l’avinentesa de la difusió que proporcionen les xarxes socials, les biblioteques també s’introdueixen en aquest món de manera progressiva.

Algunes ho fan perquè està de moda. Altres volen arribar a un tipus de públic determinat, els joves, i han decidit utilitzar les mateixes armes que fan servir aquests per demostrar-los que les biblioteques també poden estar al dia i informar-los amb aquesta eina de les novetats, activitats i intercanvi de comentaris de manera actualitzada. Possiblement ser fan de la biblioteca no sigui el somni de tothom i menys dels joves, ja que la majoria no deuen dedivcar gaire temps a  interactuar  amb aquestes institucions. Amb el temps ja es veurà, però podria ser que d’aquesta manera s’estableixi més contacte entre els professionals i els usuaris que de manera presencial. Amb la diversificació de les xarxes també es pot crear la necessitat de ser present en totes i haver de canviar la feina dels bibliotecaris cap a facebookers.

La xarxa de les Biblioteques de Barcelona, formada per 35 biblioteques públiques situades als 10 districtes de la ciutat de Barcelona té un perfil a Facebook on, a més de compartir informació i comunicar notícies, es poden fer tràmits en línia, sol·licitar el carnet, reservar i renovar documents, etc.

La Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid disposa de comptes a Facebook i Tuenti, des d’on contribueixen a que els usuaris trobin allò que cerquen, a que seleccionin informació i l’avaluïn, a que publiquin els seus treballs i els comparteixin.

La millor solució és la creació d’una xarxa pròpia de la biblioteca on s’hi afegeixin les persones que realment tenen interès per col·laborar amb la biblioteca i realitzar un intercanvi d’informació, però aquesta és una solució complexa i no totes les biblioteques disposen dls mecanismes per generar les seves pròpies xarxes .A falta de millors opcions s’aprofiten les que ja existeixen.

La Southeastern Massachussets Library va crear una comunitat en línia pròpia, segura i dinàmica adreçada als adolescents de la regió. Es tractava de My own cafe, un lloc on acudir per trobar informació sobre universitats, carreres i llocs de treball, trobar música dels músics locals, comentar llibres i publicar-ne ressenyes, accedir a catàlegs de biblioteques i revistes en línia i participar en la comunitat i involucrar-s’hi. Malauradament el Southeastern Massachusetts Library System ja no és capaç de donar suport a aquest lloc i ha desaparegut, tot i que tenia molta acceptació. Actualment és a Facebook i Twitter.

Twitter

Twitter és una xarxa social, una estructura comunitària en línia on es creen relacions entre els seus membres. Es tracta d’un sistema de vincles que es creen entre diferents nuclis que interactuen entre ells per intercanviar informació, especialment en forma de missatges i també per compartir imatges o fotografies.

Altres xarxes socials, a part de Twitter (més encarat a l’àmbit professional), són Facebook (el més utilitzat per tots els públics), MySpace (més adreçat a música i vídeos), Tuenti (usat generalment pels adolescents), Flickr (especialitzat en fotografia)o Skype (relacionat amb la telefonia).

Fins ara, Twitter s’ha caracteritzat per ser un servei gratuït de microblogging, funcionant amb missatges curts (tweets) d’uns 140 caràcters de longitud com a màxim que poden ser enviats i rebuts també per telèfon mòbil. Té els avantatges dels blocs, de les xarxes socials i de la missatgeria. És un recurs tecnològic destaca per la seva senzillesa i per la rapidesa de les seves actualitzacions.

La seva filosofia es basa en que un usuari comunica als seus seguidors què és el que fa en cada moment i alhora en segueix l’activitat que fan els altres usuaris dels que se n’és seguidor. Cada compte de Twitter genera un feed RSS al qual es fan les subscripcions per rebre’n informació.

Permet unir diverses persones, ja que es pot accedir als contactes dels teus contactes i així ampliar el cercle. A més d’estar al dia de les persones que segueixes i dels teus seguidors es poden cercar persones concretes dins la xarxa o bé en altres xarxes, enviar invitacions via mail a amics per entrar a formar part de la xarxa o seleccionar usuaris recomanats.

Per a més informació sobre el funcionament de Twitter és interessant veure una conferència que va fer un dels seus creadors on s’explica tot el procés des dels seus inicis fins a l’actualitat.

Per a les empreses i institucions, les xarxes socials són un valor afegit perquè permeten connectar amb tot tipus de públic (fidelitzat o potencial) o professionals del sector. La seva utilitat permet transmetre ràpidament qualsevol avís, notícia o recurs que es vulgui difondre, a més d’estar al dia rebent informació externa. Facilita la difusió immediata de les actualitzacions que es realitzen als llocs webs d’institucions i empreses.

Suposa una excel•lent eina per conèixer opinions de la gent, influir en les seves preferències i generar una publicitat.

Tot tipus de biblioteques, de tot el món, utilitzen Twitter per millorar el seu servei. La Cleveland Public Library utilitza el Twitter per assenyalar fets destacats de les seves pàgines web, ja siguin publicacions d’anuncis, horaris de vacances, etc. A la Biblioteca Universitària de Sabadell UAB (busuab), inclosa en el Servei de Biblioteques de la UAB, s’intenta treure el màxim rendiment a la biblioteca digital i a l’eina 2.0, ja que a part de tenir dos blocs, utilitzen Twitter, Facebook, Netvibes, Slide Share, Flickr i Delicious. Biblioteques especialitzades com la Lunar and Planetary Institute Library utilitzen el recurs per compartir informació amb els seus socis i a més amb persones externes a la institució que estan interessades amb la seva temàtica, oferint enllaços a diversos llocs d’interès.

El Twitter a les empreses té exemples de tot tipus. L’empesa Zappos, de venda de sabates per Internet té un dels primers directoris de Twitter corporatius a nivell mundial. El sistema de trens BART (Bay Area Rapid Transit) de San Francisco, fa anys que utilitza Twitter per anunciar canvis en els horaris del transport als seus usuaris. Inclús una gran empresa especialitzada en religió com és l’església catòlica, en la seva seu a Irlanda, per iniciativa del Pare Peyton, proposa als seus fidels que comparteixin les seves pregàries via SMS, Twitter i correu electrònic.

Crec que Twitter és un bon recurs per al desenvolupament PROFESSIONAL de persones, empreses, institucions i entitats, perquè permet una gran i ràpida difusió de la informació que volen transmetre. El seu ús amb finalitats personals no el trobo tan important, perquè em costa d’assimilar el fet d’haver de comunicar a altres persones, i contínuament, les meves activitats o pensaments i al mateix temps tampoc em cal saber què fan els altres, on han anat el cap de setmana i si s’ho han passat bé.

Què és RSS?

L’allau d’informació que apareix diàriament a Internet ens fa molt difícil estar al cas de totes les novetats que es publiquen sobre temes que ens poden interessar. És impossible visitar totes les webs i els enllaços als que ens remeten, perquè el dia té vint-i-quatre hores i, amb tots els avenços de la tècnica, encara no s’ha aconseguit augmentar aquesta xifra.

Una solució temporal que s’ha trobat de moment, és la possibilitat de destriar la informació que ens interessa de tota la palla que hi ha al paller de la xarxa. Aquesta eina màgica s’anomena RSS.

Aquest sistema consisteix a organitzar la informació de les pàgines que més ens interessen i a rebre un avís cada vegada que s’hi produeix una actualització. Així no hem de perdre temps a revisar-les contínuament totes per veure si hi ha novetats.

Per accedir a aquesta innovació, en primer lloc ens hem de sindicar. Això és comunicar que volem que se’ns avisi de les actualitzacions en determinats llocs que ens interessen. Això només és possible en cas de trobar el símbol indicador de funció RSS (cada vegada més present en tota la xarxa, especialment en diaris, revistes i blocs, per tal de crear i distribuir notícies i a l’hora compartir la informació).RSS és un format d’arxiu XML, un llenguatge estàndard d’etiquetes per a l’intercanvi d’informació estructurada entre diferents plataformes i que permet la compatibilitat entre sistemes.

La font web o feed és el mitjà de difusió dels arxius RSS que ens permet obtenir la informació actualitzada, on cada element d’informació s’anomena ítem i consta d’un títol, un resum, la data de publicació i un enllaç o URL a la pàgina web d’origen o conté el text complert. Quan hi ha actualitzacions dels continguts, l’arxiu RSS es reescriu automàticament. Ens podem subscriure a tants feeds com ens interessi.

Per llegir i presentar fonts RSS es necessiten uns programes anomenats agregadors. La seva funció és aglutinar informació de diferents pàgines que s’ofereixin en RSS, i recollir-la en un únic espai de consulta des de l’escriptori del nostre sistema operatiu. Aquestes eines permeten personalitzar quin tipus d’informació volem rebre i de quina manera ho volem fer.

La nostra tasca setmanal és mantenir un bloc mentre el país està bloquejat.

Vivim en una societat – bombolla on sembla que tot està controlat i on no pot passar res, però en el moment en que té lloc un fenomen natural una mica més fort del que és habitual, ja estem perduts i sembla que tot se’ns gira en contra.

Cau una mica de neu o plou més del que és habitual i les carreteres es col·lapsen o queden inutilitzades. Ens recomanen que fem els desplaçaments en transport públic i ens trobem amb una missió impossible, perquè els trens no funcionen i els autobusos no poden circular. Ningú pot anar a treballar i els nens fan festa a l’escola.

Aquests dies s’ha posat de manifest que hi una mancança en les instal·lacions del subministrament elèctric. Sembla que tot es deu a la recent privatització de les companyies elèctriques que fan servir material de baixa qualitat per a la fabricació de les torres elèctriques, uns elements decoratius paisatgístics que fa molts anys que estan palplantats.

Mica a mica es van resolent els problemes elèctrics i es va tornant a la normalitat funcional, és a dir, a una societat on intentem que no s’instal·lin magatzems de residus nuclears , els mestres fan vaga i es discuteix acaloradament sobre l’ètica de les corrides de toros tot escoltant els seus acèrrims partidaris i els detractors que impulsen la ILP.

Amb aquesta normalitat recuperada, ara podem reflexionar i adonar-nos que sense energia elèctrica gairebé no podem sobreviure. No ens hi veiem, no ens podem escalfar, no funciona cap aparell i, alguns, ni tan sols poden obrir les persianes per veure la llum del dia.

La nostra capacitat d’adaptació s’ha reduït força en els últims anys. Realment es pot viure sense gran cosa i en condicions extremes, sinó que li demanin a Lyssianasid Amphipod, e l nou espècimen (cosí de la gamba) que s’ha descobert recentment a 200m dins el gel de l’Antàrtida, on viu sense llum ni gas ni cotxe, i on ni tan sols té la possibilitat de rebre senyal de WiFi.

Marta.